PLANS DESVARIATS

Supose que seria un divendres (Brussel·les 38 assajàvem cada divendres). Ella em va dir que no fera plans per a més ellà de sis dies i aquelles paraules se’m van instal·lar al cap fins que foren una cançó. Hui dia crec que és, fins i tot, cruel. Ací la teniu.

En la fosca busque un endeví

que puga predir el meu futur

i un estel al lluny em fa l’ullet,

no hi ha dubte que ell sí està segur.

Qui és el boig que fa les previsions

si mai no sabràs si el teu destí

està escrit en un vent moribund

que es desfà en filaments

o si el teu destí és l’infinit.

No, no puc fer plans desvariats.

No, no vull saber si demà

podré contar que una nit

els versos van ser disbarats

i que la vida va passar

com si fóra un huracà.

Els fantasmes ronden el meu llit

i una veu metàl·lica que riu

silencia el pensament pervers

i adverteix que és pols allò que escrius.

No serveixen mai els malabars

perquè el temps avança despietat

i el caprici d’este ens és tan incert,

que s’esvara entre els dits,

és un boig que manca de pietat.

No, no puc fer plans desvariats.

No, no vull saber si demà

podré contar que una nit

els versos van ser disbarats

i que la vida va passar

com si fóra un huracà.