Supose que seria un divendres (Brussel·les 38 assajàvem cada divendres). Ella em va dir que no fera plans per a més ellà de sis dies i aquelles paraules se’m van instal·lar al cap fins que foren una cançó. Hui dia crec que és, fins i tot, cruel. Ací la teniu.
En la fosca
busque un endeví
i un estel al
lluny em fa l’ullet,
no hi ha dubte
que ell sí està segur.
Qui és el boig
que fa les previsions
si mai no sabràs
si el teu destí
està escrit en un
vent moribund
que es desfà en
filaments
o si el teu destí
és l’infinit.
No, no puc fer
plans desvariats.
No, no vull saber
si demà
podré contar que
una nit
els versos van
ser disbarats
i que la vida va
passar
com si fóra un
huracà.
Els fantasmes
ronden el meu llit
i una veu
metàl·lica que riu
silencia el
pensament pervers
i adverteix que
és pols allò que escrius.
No serveixen mai
els malabars
perquè el temps
avança despietat
i el caprici
d’este ens és tan incert,
és un boig que
manca de pietat.
No, no puc fer
plans desvariats.
No, no vull saber
si demà
podré contar que
una nit
els versos van
ser disbarats
i que la vida va
passar
com si fóra un
huracà.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar